LA PRÈVIA
Freude
Beethoven caminant pel bosc segons Julius Schmid / DM
Aquest diari ja li va dedicar un ample espai dijous de la setmana passada en el suplement Bellver que, si no el teniu, vos recomano el recupereu perquè paga i molt la pena; els articles de Joan Roca, Antoni Pizà i Josep Lluís Pol són impagables. Però l’efemèride mereix també atenció a les pàgines generalistes. Ens referim als dos-cents anys de l’estrena d’una de les obres més famoses de la història de la música: La Novena simfonia de Beethoven. Obra singular que obre una nova porta al tradicional simfonisme que, anys enrere i també amb el mateix compositor al capdavant, ja havia començat a canviar els motlles. De fet amb la Tercera simfonia beethoveniana podem dir que és quan comença el romanticisme orquestral.
La Simfonia Coral de Beethoven es va poder escoltar per primera vagada avui fa precisament dos segles, era el 7 de maig de 1824 i quan el compositor, de 54 anys, ja no hi sentia pràcticament gens. Amb un Theater am Kärntnertor de Viena totalment ple, quan va acabar la peça, el públic dret aclamà el que era, en aquell moment, un dels artistes vius més populars d’Europa i sens dubte, el més valorat a Viena. Un artista que havia renegat públicament del seu primer heroi, Napoleó, quan va veure que es coronava emperador. Un heroi caigut que menyspreava els valors de fraternitat universal i unió entre pobles i cultures del món, valors que Beethoven tenia com a seus i que promouria a través de diferents partitures, entre les quals aquesta Novena, però també en la seva única òpera, Fidelio, en la qual ataca de front les tiranies i la persecució per motius polítics.
He esmentat abans que la darrera simfonia de Beethoven és una de les obres musicals més conegudes de tots els temps. Una afirmació que per ventura convé matisar, ja que el que és molt conegut és el tema o melodia de l’himne que, amb text de Friedrich von Schiller (amb afegits del compositor) ha passat a ser l’Himne d’Europa. L’Himne a la alegria o Ode an die Freude és el que tothom sap entonar, ara bé, què sabem dels altres moviments? Només i per acabar, vos recomano escoltar el tercer moviment, l’Adagio molto e cantabile. Segur, segur que vos emocionareu. Molts d’anys!
Suscríbete para seguir leyendo
- Cuatro turistas franceses alojados en una celda en Lluc: 'Hemos pasado tres noches, esto es un monasterio, no hay lujo y lo recomiendo
- El fiscal pide al juez recabar los expedientes por dejar caducar la reclamación de la trama Koldo y que se informe del caso a la Fiscalía Europea
- Rosario Porto desveló en una carta a Alfonso Basterra sus intenciones de acabar con todo: "Hay días que me pregunto si merece la pena luchar
- Un perito relacionado con la empresa de la trama Koldo niega que las mascarillas de Baleares fuesen 'fake
- La asamblea contra la masificación turística pone sobre la mesa colapsar el aeropuerto o manifestarse en las cuatro islas
- Vox Palma reclama que la Policía Local haga visitas a domicilios para comprobar empadronamientos ilegales
- El Puerto de Palma ampliará el Dique del Oeste, creará una marina de grandes yates y trasladará los astilleros
- Más allá de Pere Garau: La comunidad china coge el relevo de los bares de barrio en Palma
